Your cart
No hi ha més productes al teu carro
Les situacions que hem viscut aquests últims mesos han posat a prova el nostre enginy a l’hora de passar el temps. El confinament ha requerit d’imaginació, entreteniment i, sobretot, d’aprenentatge, per tenir la ment entretinguda. Per això, i perquè la filosofia del Do it youself (Fes-t’ho tu mateix) està molt de moda, avui et proposem els passos essencials que s’han de seguir per tastar un vi a casa. T’hi apuntes?
Passos del tast
Existeixen cinc fases per tastar un vi, quatre de les quals es poden relacionar amb un dels cinc sentits. Els passos que cal seguir quan ja tenim el vi a la copa són els següents (Ep! Recorda que es recomana omplir menys d’un terç de la copa).
Fase visual
La vista és el primer dels sentits que s’ha d’utilitzar per analitzar el vi. Hem de fixar-nos amb la brillantor, la capa i la llàgrima.
- Brillantor. La llum travessa el vi i la reflecteix? Llavors, es pot anomenar brillant. Segurament, correspon a un vi jove i/o amb una bona acidesa.
- Capa. Fa referència a la quantitat o intensitat del color del vi. Si el color del vi és gairebé opac, direm que és de capa alta, mentre que si podem veure a través d’ell es tracta d’un vi de capa baixa.
- Llàgrima. Si fem girar el vi dins la copa apareixeran el que s’anomenen llàgrimes, que aporten informació sobre la fluïdesa del vi. Quantes més n’hi hagi i siguin més llargues i persistents, més cos, volum i fortalesa té el vi. Si apareixen molt separades és indicatiu d’un vi jove, mentre que si estan juntes corresponen a un vi madur o evoluciona.
Fase olfactiva
Aquesta fase és la més difícil perquè l’olfacte és el sentit que l’ésser humà té menys desenvolupat. L’objectiu d’aquesta fase és descobrir els aromes. Segons la seva naturalesa, es poden distingir els aromes que provenen del fruit, els que ha adquirit el vi durant la fermentació i els que vénen del seu envelliment en fusta o ampolla.
Els aromes afruitats, florals i vegetals normalment corresponen a vins joves, mentre que els atributs de fusta i espècies apareixen als vins amb edat.
Fase tàctil i gustativa
Hi ha dues fases que van de la mà, aquestes són la tàctil i la gustativa, perquè tant el tacte com el gust del vi s’experimenten i s’analitzen a la boca.
Quant a la sensació tàctil, s’han de determinar les impressions de sequedat i rugositat i l’aspror. Aquestes propietats es deuen al taní, que és la substància astringent.
En aquesta fase també es important analitzar la densitat. Cal observar com sentim el vi damunt de la llengua, pot ser robust o lleuger. La direcció és l’atribut més difícil de definir, ja que hi ha vins que passen directament al paladar i d’altres que tenen un pas més perllongat on es mostren els diferents atributs.
L’últim aspecte a tenir en compte de l’anàlisi tàctil és la bombolla, és a dir, si es vi és escumós o no.
Pel que fa al gust, l’atenció s’ha de centrar en la dolçor i l’acidesa, els dos gustos que caracteritzen un vi equilibrat.
Sensació global
La sensació global és la integració de totes les sensacions percebudes, tenint en compte l’evolució, la persistència, la complexitat, l’equilibri i la singularitat.
El moment de consum en el que es troba el vi ens parla de l’evolució, la complexitat es defineix per les sensacions i els aromes que ens ha transmès, mentre que la persistència fa referència al temps que dura el tacte, el perfum i la dolçor del vi a la boca.
Segurament els passos descrits són molt senzills per als experts, però també és veritat que poden ser un punt de partida per als que vulguin descobrir aquest món. T’animes a obrir una ampolla de vi per tastar-lo?
Comments are closed.