Your cart
No hi ha més productes al teu carro
De ben segur que alguna vegada heu llegit això imprès en alguna etiqueta de vi: “Aquest vi està envellit en botes de roure americà” o bé… “el vi fa una criança de 12 mesos en roure francès.”
Si sou dels que us pregunteu quina diferència hi ha entre aquests dos tipus de roure… Avui aprendreu coses interessants, atents doncs!
Diferents orígens, diferents fustes
El roure americà creix a tota la meitat est dels Estats Units. Mentre el roure francès és originari del centre-nord d’Europa, i fonamentalment de França.
El roure francès és una varietat d’arbre que creix molt lentament i això dóna peu a un factor bàsic que diferencia els dos tipus de roure: el tipus de gra. El gra és bàsicament l’amplada dels porus i l’amplada dels anells de creixement de l’arbre.
El creixement lent del roure francès afavoreix que tingui els porus més petits i, per tant, una micro-oxigenació més lenta i delicada
Si el creixement és més lent (això principalment es deu a la climatologia i la frondositat del bosc), el gra de la fusta serà més fi, i per tant el porus més petit. Quan el porus és menor la micro-oxigenació del vi de l’interior de les botes és més lenta. I per tant, de major qualitat.
En línies generals, gràcies als estius més frescos, el roure francès és de gra més fi que l’americà, però encara dins de l’espècie francesa podem trobar variants d’acord amb la seva zona de procedència. És per això que els roures dels boscos centrals de França (Allier) són els més cotitzats del món.
La principal diferència la sap… el comptable
En el cas del roure americà els llistons (o dogues) de les bótes poden ser obtinguts pel simple serrat, mentre que en l’espècie francesa s’ha d’utilitzar un altre estri, el fes o l’aixada escarpellera, seguint els radis medul·lars, per evitar que els porus quedin perpendiculars i així assegurar l’hermeticitat del recipient.
En el cas del roure francès, és clar, es malgasta molta matèria primera. Aquest és el factor primordial pel qual una bóta francesa pot arribar a doblar en valor a una americana.
La gran pregunta: quin dels dos és millor?
Malgrat totes aquestes diferències no podem afirmar que un vi sigui millor que un altre per haver utilitzat un tipus de bóta o l’altre.
La diferència en la mida dels porus generalment es tradueix en què la bóta americana transmet les seves qualitats al vi en menor temps, però menys subtilment, mentre que la francesa ho fa amb determinada lentitud però major delicadesa.
A grans trets, el roure americà aporta pocs tanins i notes de coco, cacau, cafè, vainilla i sabors “dolços”. El roure francès cedeix més tanins i destaca la fruita seca, mel, tabac, espècies i balsàmics.
A més del tipus de fusta, cada fabricant pot aplicar tractaments diferents tant per al “curat” de la fusta com per al seu “torrat”, i això també repercutirà en els sabors finals del vi.
L’elecció del tipus de bota dependrà en gran mesura de què vulgui aconseguir l’enòleg. Les possibles combinacions són gairebé infinites!
Comments are closed.