Potser alguna vegada has sentit a dir que el vi és ric en polifenols. Però què són els polifenols?
Els polifenols són unes molècules presents en el vi i que aporten beneficis a la salut de les persones.
Tenen qualitats antioxidants i ens ajuden, entre d’altres, a protegir-nos de malalties cardiovasculars.
Estudis apunten que el resveratol, un tipus de polifenol, pot ser beneficiós contra nombrosos tipus de càncer i un aturador de l’alzheimer.
Els polifenols es troben en grans quantitats en la pell, les llavors i a la rapa del raïm. En el cas del vi negre aquests es veuen multiplicats gràcies al seu propi procés de fermentació.
Què són exactament i com es classifiquen?
Els fenols naturals i polifenols són un ampli grup de centenars de compostos químics que afecten sobretot al sabor, el color i la textura en boca del vi.
Els anomenats “flavonoides” inclouen les antocianines i els tanins, que contribueixen al color i la textura en boca del vi. Els flavonoides poden ser beneficiosos per prevenir algunes malalties cardiovasculars.
Estudis científics han descobert que el resveratrol i la quercetina (els dos tipus de polifenols flavonoides més estudiats) tenen propietats vasodilatadores i antiinflamatòries.
Però…d’on provenen els polifenols?
Trobem polifenols a tot el gra de raïm, majoritàriament a la seva pell i les llavors. En l’elaboració dels vins negres, les pells maceren en contacte amb el most durant dies i això fa que la concentració dels polifenols en els vins negres sigui més alta.
Una bona exposició solar de la vinya contribueix notablement a la concentració de polifenols en els grans de raïm.
D’altra banda en terrenys pobres i minerals com els que trobem a zones vinícoles del Montsant o el Priorat, on la vinya s’ha d’esforçar molt per tirar endavant el fruit, s’aconsegueix que la concentració de polifenols del raïm arribi a les seves cotes més altes.
L’envelliment en bótes també pot afegir compostos fenòlics al vi com la vanil·lina, que explica el subtil aroma a vainilla que pot aparèixer de rerefons a les notes de tast d’alguns vins.
El vi, una beguda sana al llarg de la història
Des de temps ancestrals el vi havia estat utilitzat com una medicina. Sense anar més lluny, Hipòcrates, metge de l’antiga Grècia i un dels grans defensors de l’aliment com a medicina, ja expressava “que el teu aliment sigui la teva medicina, i que la teva medicina sigui el teu aliment”. Trobem als seus escrits nombroses mencions al vi i a les seves propietats digestives i tonificants. També des de sempre s’ha associat el vi com una substància “activadora de la gana”.
No va ser fins al segle XIX quan, gràcies a els avenços de la ciència, es va descobrir que el vi contenia nutrients com ara proteïnes, sucres, minerals i vitamines.
Al segle XX el consum de vi moderat va ser recomanat pels metges (una copa de vi al dia), pel descobriment del seu poder vasodilatador i la seva influència en certes malalties cardiovasculars.
Resulta interessant l’anomenada paradoxa francesa. Aquesta paradoxa mostra com els francesos, tot i tenir una dieta rica en greixos saturats (mantega, foie, formatges) tenen un baix nivell de malalties cardiovasculars. En part, això s’explica gràcies al seu consum de vi i als polifenols que conté.
En l’actualitat, per tots és conegut el benefici que suposa la ingesta moderada de vi per a la nostra salut. Part de la culpa la tenen els nostres aliats: els polifenols.
Comments are closed.